SÍLVIA CÓPPULO: CATALUNYA VA A MÍNIMS?

CATALUNYA A MÍNIMS

Han acabat “Amb Ulls de dona”. Setanta una edicions. Em
confessa el director de TVE, Xavier Pons, que no té dissenyat el
model de TVE a Catalunya. Que el van nomenar fa un mes i mig
per tancar la programació en català i que prou fa tapant forats
amb gent de la casa.
La directora de Sant Cugat, Montse Abbad, ha estat més explícita:
Amb Ulls de Dona és un programa massa important per emetre’s
diumenge al matí; el prime time el fan per a tota Espanya en
castellà, i després del prime time no hi poden anar programes
importants que n’hagin elaborat el contingut persones
professionalment independents, de productores petites. O sigui,
que demà gravareu l’últim programa.
Prenc deixada un frase d’un col1lega admirat: personalment em
pensava que el meu full de serveis mereixia un tracte millor.
Amb Ulls de Dona és l’únic debat paritari que es fa a tota Espanya.
Ha reinventat el format incorporant-hi, a més de la taula rodona,
el reportatge, l’entrevista, les imatges de pel1lícula, etc. Aquesta
tercera temporada de mitjana ha doblat el share de La 2 a
Catalunya. I té una quota d’audiència molt més alta que La 2 a tot
Espanya. Té l’últim premi de televisió atorgat per Òmnium
Cultural. I hi col1labora l’Institut Català de les Dones de la
Generalitat.
Desapareixen quatre programes immediatament: La banda, 135
escons, Senyores i senyors, i Amb Ulls de Dona. La suma de les
emissions de TVE (primer canal) i La 2 perden una tercera part del
temps en català, que tal volta recuperaran per un canal digital
anomenat 24 horas.
Sorprèn que la decisió la prenguin unes persones que diuen
defensar “el personal propi” de TVE davant de les productores
alienes; ells, que provenen de productores grans, que continuen
produint en castellà per a TVE. No confia TVE en el seu personal
per a les responsabilitats de direcció?
La banda i 135 escons estan fets per professionals de la mateixa
televisió. Em detenc en aquest últim programa. Com és que TVE
treu identitat a la informació sobre el Parlament? No li interessa el
que es cou en la Cambra Catalana? A TVE no li interessa
Catalunya?
Hi ha un rerefons polític-econòmic en aquesta qüestió. TVE vol que
sigui la Generalitat qui pagui “el català”, encara que costi pocs
diners. La Generalitat diu que és la televisió pública d’Espanya qui
n’ha d’assumir els costos.
Per la nostra banda, com a productora ECOS, estem disposats ara
mateix a ensenyar les xifres de la producció de continguts. I a
posar la primera pedra en la transparència econòmica de les
relacions entre els mitjans públics i els professionals independents.
El desembre passat, en la Nit de Santa Llúcia a Girona, després
que aquesta presentadora recollís el premi de televisió i expliqués
que la programació en català perillava a TVE, el president de la
Generalitat, José Montilla, es va comprometre públicament a que
això no passaria, personalitzant-ho dient: Sílvia Cóppulo, no has
gravat l’últim programa en català. Crec que Montilla era sincer
quan expressava aquest desig.
Però després de la pròrroga de tres mesos, s’ha acabat el partit.
L’hem perdut. Catalunya l’ha perdut. Potser va sent hora que
Catalunya decideixi o negociï les regles dels jocs que l’afecten. I
pugui dir si juguem pròrrogues o canviem de Lliga.
No estic parlant amb tot això de la decisió legítima que té la
direcció de qualsevol canal de televisió a modificar la programació
segons el seu criteri, no. Estic parlant del pes específic de
Catalunya en tots els àmbits socials, també en els mitjans de
comunicació.
Miro els diaris d’aquesta setmana passada: les emissions de TV3 al
País Valencià perillen; el magistrat recusat del Tribunal
Constitucional perquè no es pugui pronunciar sobre l’Estat de
Catalunya, Pérez Tremp, es desmaia. La societat civil i el món
empresarial català fan una demostració de força en un acte massiu
per defensar els interessos del País. Un Lluís Llach pletòric
acomiada la seva carrera artística referint-se al “neofexisme
descarat de la dreta espanyola i l’actitud mediocre d’aquells que
nosaltres vam votar”.
Catalunya va a mínims?
Els deixo. En un moment de total desconcert, la direcció de
TVE-Catalunya m’ha assegurat que a partir d’ara a La 2 apostaran
per les sèries americanes i les sit-coms; que els anés presentant
papers. Vista la nostra mediterraneitat, només podem provar sort
amb la segona opció. S’imaginen els personatges del culebrot?

Sílvia Cóppulo, periodista
Barcelona, 29 de març de 2007